Escoltar... Quantes orelles tenim?

Aquest any 2019 és un any de deixar anar, alliberar, transformar, aprendre i madurar de cara al 2020 (cita de l’astròleg Pablo Flores). És un any amb 5 eclipses, tres d’ells solars on l’energia de Capricorn està sempre present; i els altres dos són lunars. Un el proper dia 20 de gener, sota el signe de Capricorn. Un signe de terra, d’estar present en el propi cos, de prendre un contacte més profund amb la Mare Terra i la Natura i d’aprendre a escoltar-la, entre altres coses.

Una lliçó molt important és la d’aprendre a escoltar amb profunditat, sense por per allò que sentirem, que percebrem, tant de nosaltres com dels altres. És aprendre a submergir-nos des del cor en el teixit invisible que formen les melodies del tots els éssers vius. I obrir el cor per escoltar-los i ser escoltades. I així contribuir a crear aquest teixit sonor meravellós, creatiu i lluminós, talment com si fos una partitura multidimensional preciosa.

I per això, cal aprendre a escoltar-nos a nosaltres mateixes, primer de tot. A rendir-nos des del cor per creuar la divisió que ens separa i allunya de “l’altre”. Entès com les parts del nostre ésser que hem abandonat, negat, amagat o apartat de nosaltres per múltiples raons. Potser perquè sentíem que no valien la pena, que no ens ajudaven a col·locar-nos dins la societat actual ni ser acceptades. O potser per culpes, pors, enveges o ràbia. En qualsevol cas, al separar-les de nosaltres, vam crear amb les pors, inconscientment, un espai interior de separació. Amb les pors vam crear una buidor, talment com les fosses que rodejaven els castells medievals que després s’omplien d’aigua, separant allò que no volíem recordar o mantenir viu dins nostre. I potser aquesta buidor l’hem anat omplint de tristor amb el pas del temps. Fet que ens fa difícil escoltar-nos i escoltar els altres. Siguin aquests humans, animals, plantes o el Sol i les estrelles...

Fa uns dies al matí mentre feia una petita meditació donant-me el sol a la cara (feia fred, així que he optat per asseurem davant una finestra on donava el sol), tant bon punt he tancat els ulls he sentit l’energia del sol com m’arribava al front, al sisè chakra, i hi penetrava dolçament. Era una energia lluminosa, i també sonora que es manifestava en forma de pentagrama amb notes musicals... i tal i com entrava dins meu es transformava en una melodia vibrant i plena de vida. Veia com la melodia del sol teixeix un entramat sonor amb tots els éssers vius. Un preciós entramat on els sons del sol penetren i amplifiquen els sons de tots els éssers vius fent-los més lluminosos i vitals, amplificant-los per tal que aquests poguessin irradiar al seu voltant la seva pròpia melodia amb més força i fos sentida... percebia com les melodies de les plantes i els arbres s’amplificaven i s’unien a la del sol creant tot un teixit harmònic i melodiós que s’escampa arreu del planeta i més enllà, a les estrelles i galàxies. Com si fos la veu de la Terra.

També hi eren els animals, cada ú aportant la seva cançó única. I els humans. Però nosaltres creàvem pertorbacions. I en comptes d’unir la nostra melodia preciosa al teixit sonor de la Terra, l’apagàvem i el pertorbàvem amb la nostra presència. I he vist que era degut a que amaguem la nostra essència de llum. Amaguem la nostra melodia interior per por, o perquè pensem que no som valuoses i no mereixem contribuir.

Veia que, si deixem anar i ens alliberem de les cuirasses que hem creat per protegir-nos del món, la nostra melodia podrà projectar-se cap enfora i unir-se a totes les altres melodies que ens envolten i que no sentim amb les orelles. Ja que només poden ser escoltades amb el cor...

Perquè tots els éssers del món volen ser escoltats... els rius i les muntanyes, el vent i la brisa entre les branques dels arbres, les onades del mar i els cants del ocells. I tots els éssers humans, siguin com siguin i vinguin d’on vinguin. Tots i cada ú de nosaltres necessita ser escoltat sense judicis ni crítiques. I ser valorat pel que és. Pel que som i tal i com som. És important honorar-nos tal i com som a cada moment, cada dia.

I les nostres veus interiors també clamen ser escoltades. Clamen que, des del cor, i amb humilitat i coratge creuem les barreres que hem creat per així reconèixer-les... i reconèixer-nos. D’aquesta manera ens serà més fàcil creuar barreres cap els “altres” i escoltar-los. Ja que tota vida és sagrada i té un motiu per existir. Inclús encara que tingui una energia de molt baixa freqüència.

I en la mesura que deixem d’amagar-nos de les nostres imperfeccions, deixarem de jutjar les dels altres. I ens serà més senzill acostar-nos-hi i obrir el nostre cor cap a elles/ells. I honorar-los en comptes de tenir por. Ja que la por es creada per les idees socials que ens diuen que el de fora és dolent, que el desconegut és dolent o ens pot fer mal. I aleshores aprenem a témer el món exterior pensant que és dolent i que ens farà  mal... i justament és el que acabem creant... societats basades en les pors, la violència, els judicis i les crítiques.

Però si dissolem barreres i separacions interiors i exteriors podem aprofundir i submergir-nos en el teixit meravellós de l’Univers on tots i formem part. Un teixit que  no coneix fronteres ni separacions entre religions, races o gèneres. I aleshores serem capaços d’escoltar les melodies de la natura i parlar amb les plantes, els animals i tots els éssers vius. I adonar-nos que la vida és molt més del que veuen els nostres ulls i escolten les nostres orelles.

Però amb quines orelles escoltarem les melodies precioses que ens envolten i les nostres mateixes? Dins la matriu, en les dones, i en el hara o tan-tien en general per a tots, siguem dones o homes, hi ha una orella molt especial que ens obre a mons subtils i sonors a través del segon chakra, quan aquest està connectat amb el chakra del cor. I és amb aquesta orella interior que som capaços d’escoltar tots aquells sons inaudibles que ens envolten. És una orella profunda, situada dins nostre, que potser hem protegit o amagat. Però que podem recuperar si volem.

I si, a tot això, practiquem la Gratitud cap a la Terra, la Natura, tots les éssers vius i cap a nosaltres mateixes per ser aquí, en aquests moments de la nostra història, valentes i plenes de decisió per contribuir als canvis que s’estan produint, i que s’aniran produint a partir d’ara i fins el 2050, principalment. Estarem aprenent l’art de crear connexions còsmiques entre tots els éssers, vivint el present sense obsessionar-se pel passat ni pel futur. Sabent que tots som Ú. Ja que aquesta unitat va més enllà de qualsevol estructura econòmica, política, educativa o social de qualsevol tipus, ens abraça dolçament i ens estima.

I si no sentim aquest amor és perquè ens hem desconnectat d’ell. I si sentim que no som valuoses és perquè ho pensem, no perquè sigui veritat.

Mentre el teixit amorós (li podem dir Déu, Energia Universal, Gran Misteri...) que ens envolta continua estimant-nos. I malgrat que considerem que no mereixem ser estimades, aquest Amor ens continua estimant, aquí i ara, i sempre, dient-nos: “Encara que  no em sentis, soc aquí, al teu costat i t’estimo. I m’agradaria que despertessis i em sentissis... m’agradaria que sentissis la meva abraçada i així tornar a ser Ú”.

Aquest Amor té molta paciència, perquè és infinit i etern...

Què desitja el nou any 2019 per a nosaltres?

Ahir escrivia algunes reflexions sobre el que podem desitjar nosaltres per aquest any que entra. Però l’any 2019 també ens porta energies noves que ens obren portes, o potser galeries o finestres a noves oportunitats. Ja que l’any 2019 el podem veure com un entramat meravellós d’energies lluminoses ple d’espurnes amoroses que encenen, al seu pas, les nostres consciències i el nostre cor, si ho permetem.

L’any 2019, com tots els altes anys, comença en la constel·lació de Capricorn. Una constel·lació on l’element terra és el més remarcable i que ens recorda que som a l’hivern. L’estació de l’any regida per l’element terra. Femení, receptiu i extremadament creatiu.

La terra es caracteritza per la seva capacitat de fer germinar les llavors de les plantes i dels arbres, de nodrir els animals i totes els espècies que vivim en ella. I de materialitzar... de concretar tots aquells desitjos, anhels i il·lusions que, des del cor, volem fer realitat. Ja que la seva energia única crea cohesió a les nostres imatges creatives d’allò que volem fer realitat i les concreta en un espai-temps de 3 dimensions, en el present. Podem dir que les ones gravitatòries actuen atraient les nostres imatges creatives a la terra a través del nostre cos, fins al punt que li donen forma i massa. I es materialitza en la nostra vida. Malgrat que el temps que pot trigar un desig o una il·lusió a fer-se tangible pot variar de la nostra alineació amb la nostra Jo Superior, el cor, el cos i la Terra. Com més alineades estiguem, més ràpid es produirà la conversió de les idees al món material.

I aquest any 2019 ens demana que posem la nostra mirada a la Terra... que posem la nostra atenció al nostre cos i que en tinguem cura. Que el desintoxiquem i el cuidem a través de l’alimentació ecològica, de l’exercici moderat i de la meditació o calmant la ment racional passejant per la natura i tenint estones per a nosaltres on estiguem tranquil·les i relaxades. I on respirem profundament per situar-nos en el present i així ancorar més i més el nostre Esperit preciós al nostre cos. Perquè aquesta és la manera d’omplir-nos de nosaltres mateixes i connectar amb els nostres dons i habilitats, de connectar amb la nostra voluntat i la nostra força interior, connectar els peus al terra i el cap als cels i així concretar desitjos i il·lusions.

Aquest any 2019 ens demana que si tenim projectes, sigui sanar alguna  malaltia, emprendre alguna aventura sortint de la nostra zona confortable, emprendre algun projecte de feina o de vida personal, que ens posem en marxa. Que, a més de pensar allò que ens agradaria o pensar que “ja ho farem”, comencem a caminar vers aquests objectius. Ens demana ser pràctics sense perdre l’espiritualitat. Al contrari! Ens demana, i ens insisteix donant-nos una amorosa empenta, que portem el nostre Esperit preciós al nostre cor, a la Terra. Per sentir-nos i per sentir la Mare Terra. Per recobrar-nos i portar el cel a la terra. Just ara que sembla que tot el món està caòtic, amb violència descontrolada (sigui de pensaments, paraules o accions), és quan la Mare Terra i la Humanitat més ens necessita. Però ens necessita senceres, complertes. I això vol dir amb el nostre Esperit ben ancorat dins el nostre cos, en el nostre ventre, en la nostra matriu si som dones.

L’any 2019 ens demana que deixem d’anhelar un món millor mirant les estrelles, i que el comencem a construir des del nostre potencial interior. Entre totes. Perquè només unides, col·laborant i aportant les nostres idees i singularitats úniques, ho aconseguirem.

També ens demana que sortim del nostre individualisme. Que deixem de tenir pors al desconegut. Perquè les pors es creen des de les idees que ens diuen que lo desconegut és dolent. Ja que no el coneixem. I que, per això, és millor mantenir-nos en els límits coneguts. Però les pors només són un producte del desconeixement. No són reals. I en la mesura que ens posem a caminar per llindars nous, descobrim la nostra grandesa com a éssers humans i el nostre potencial creatiu. I comencem a adonar-nos com de grans som i quantes coses som capaces de fer! Perquè descobrim la nostra veu i la nostra capacitat per crear canvis en benefici de tothom i de nosaltres mateixes. Canvis que beneficien la natura i la terra. I on en compte de tan sols sobreviure, ens adonem que podem començar a viure i ser felices.

Aquest any 2019 ens demana tot això. Com també que confiem en nosaltres i en la vida. Que perdonem sense rancúnia (quant ens sentim preparades per fer-ho) a totes aquelles persones que ens han fet mal d’alguna manera, començant pels familiars més propers. I veure’ls com uns mestres en la nostra vida perquè ens han ajudat a ser millors, a aprendre i evolucionar. Inclús encara que només veiem coses negatives d’ells/elles.

Com veieu, les energies d’aquest any són potents i complexes. I ens diuen que siguem capaces de riure, d’estar alegres amb l’arribada del nou dia, i donar gràcies per tot el que gaudim... i que gaudim de les petites coses del cada dia.

Aquest any és el preludi de tota una colla d’anys vinents de canvis i presa de consciència. I això vol dir responsabilitat. Però des del cor, amb alegria i il·lusió, sabem que estem construint un nou demà. Per a nosaltres i per les generacions futures...

Què tingueu un dia ple de Llum i Amor!

Què desitgem per aquest nou any 2019?

Durant aquests primers dies del nou any 2019, i fins el dissabte 5 de gener quan hi ha el primer eclipsi de sol de l’any, m’agradaria oferir-vos algun pensament i percepció que he tingut darrerament. Perquè són dies per reflexionar i desitjar allò que volem viure al llarg de l’any.

Aquest proper eclipsi es troba dins el període de Capricorn, un signe de terra-terra. Que ens impulsa a tots nosaltres a posar-nos en marxa per tal d’anar materialitzant allò que realment desitgem en la vida. Però per fer-ho, cal sentir el nostre cor... la nostra ànima... i escoltar-la...

Què desitgem?

Quins desitjos hi ha silenciats en les profunditats del nostre cor?

Per aprendre a escoltar la veu de la nostra ànima, podem fer-nos aquestes preguntes mentre posem una ma sobre el cor, tanquem els ulls, respirem profundament 3-4 cops per situar-nos en l’aquí i l’ara, lluny del brogit de la nostra ment racional, i ens endinsem en les profunditats sense límits que resideixen dins nostre...

Aquests dies he percebut que la humanitat està al llindar d’una nova època. No perquè ho hagi llegit enlloc o perquè els anuncis que ens bombardegen m’influenciïn. Sinó perquè després de tenir una conversa amb el meu fill, se’m va obrir davant meu una finestra/portal que m’ho va mostrar i ho vaig percebre amb claredat. En aquesta nova època que entrem, els avenços tecnològics fan que els éssers humans traspassem limitacions i anem més enllà, com ara explorar planetes per intentar viure-hi, descobrir les seqüències complertes del ADN humà de manera que es pugui ver mutacions i variacions d’aquest. Sigui per fer noves generacions més resistents a les malalties, sigui per induir-les amb capacitats que fins ara ens estaven limitades, o amb altres finalitats. I només dependrà de la nostra consciència cap a on portem tots aquests avenços, juntament amb la capacitat d’assolir comunicacions més ràpides, sofisticades i acurades, connectant-nos a tots.

Malgrat tot això, cada cop més els humans ens estem enfocant en destacar les nostres diferències i augmentar la separació entre nosaltres. Sigui en raça, religió, creences de qualsevol tipus, sexe... fent que, malgrat tota aquesta tecnologia que pugna per dirigir-nos cap a una globalitat, ens estem fragmentant més i més. I no tan sols entre països, sinó també dins d’un mateix país, nació i comunitats. Com també dins nostre. Cada cop hi ha més violència i menys comprensió i respecte cap els altres. Cada cop hi ha més intolerància, i els drets humans es debiliten i queden desprotegits. Com si no haguéssim après de la nostra història, com ara les últimes guerres viscudes: la guerra civil a la península ibèrica i la segona guerra mundial que va generar el holocaust. Per posar tant sols uns exemples propers a nosaltres.

Això fa que les nostres pors, encara que sigui inconscientment, augmentin, com també els nostres dubtes, indecisions, i el sentir-nos que no som suficients. Tant a nivell personal, sentint dins nostre que no valem el suficient com per ser feliços i plens, i a nivell col·lectiu no som valuosos ja que les nostres veus no son escoltades pels que manen en els governs.

Potser no en som conscients, però aquesta manca de valuositat i de no sentir-nos suficients tal i com som i pel que som, està cristal·litzant dins nostre. En el nostre cor i en el nostre cos, empetitint-nos sense adonar-nos-en.

Quan som suficients i valuosos tal i com som!

Som meravellosos dins les nostres imperfeccions!

I som molt creatius!

Tant, que si desitgem realment alguna cosa i la imaginem, aconseguirem fer-la realitat. Perquè la nostra ment és preciosa i amb un potencial molt bonic a utilitzar en bé de tots. I aquests primers dies de l’any són idonis per això, ja que el proper eclipsi de sol obre un portal d’oportunitats a ancorar al llarg de l’any.

Som suficients perquè dins nostre hi ha tot el que necessitem per crear un punt d’inflexió i anar més enllà d’aquesta espiral de separació, pors i violència. Podem travessar barreres i limitacions, podem ser feliços i gaudir de la vida. I tot, tot el que ens fa falta per aconseguir-ho es troba dins nostre... dins el nostre cor i dins la nostra ment.

En comptes d’enfocar-nos en les diferències entre nosaltres, podem enfocar-nos en tot allò que ens uneix i ens distingeix com a éssers humans. Que és molt més que no pas unes quantes idees, creences o el color de la pell o el sexe.

Tots passem dificultats a la vida. Tots hem emmalaltit alguna vegada, o potser durant molt de temps hem estat malalts. O potser hem tingut problemes econòmics importants. O una infantesa difícil. O potser, una mica de tot. Tots hem nascut i hem crescut. Hem tingut il·lusions i moltes idees creatives que potser, no hem pogut portar a terme. Tots hem estat infants amb il·lusions, ganes de jugar i de que se’ns escolti i se’ns tingui en compte. Hem estat infants que potser parlàvem amb les plantes i els animals perquè creiem que ens entenien i nosaltres a ells. O teníem algun amic invisible que per nosaltres era molt real, malgrat que ningú el pogués veure, només nosaltres. O desitjàvem abraçar amb força un gos o un gat, o un altre mascota i sentir-la part de nosaltres. I que se’ns reconeixes pel que érem. Tots volem trobar el nostre lloc en la vida i realitzar-nos més enllà d’uns estereotips socials amb els quals, la majoria de nosaltres, no ens identifiquem.

Els éssers humans som capaços de sentir compassió, empatia i tendresa si travessem les barreres que les pors han construït dins el nostre cor. Som capaços de riure amb sinceritat i innocència. De mirar-nos als ulls sense temor a rebre un judici o una crítica per part de l’altre. Som capaços de mirar amb tendresa i afecte, i ser correspostos. De parlar amb el cor en comptes de parlar amb la ment racional. I deixar de jutjar i criticar, o menysprear als altres. Ja que aquestes actituds són degudes a una buidor existent dins nostre. Una buidor degut a que no ens sentim plens de nosaltres mateixos, plens de la nostra creativitat i del nostre ésser meravellós i lluminós. Perquè molts de nosaltres sentim que no pertanyem al món, per molts esforços que fem per formar-hi part.

Tots els éssers vius som estrelles precioses provinents del Cel... provenim d’una Energia Primordial, infinita i eterna, amorosa i lluminosa que podem anomenar déu, energia universal, gran misteri, o qualsevol altre nom que li volem donar segons les nostres creences i espiritualitat. Tots hem sorgit d’aquesta Energia Primordial, talment com un immens Oceà Primordial i Infinit. I som expressions úniques i meravelloses d’Ella... tots i cada ú de nosaltres som Déu manifestant-se, experimentant-se i coneixent-se a sí mateix/a. Som Déu interactuant amb sí mateixa per aprendre a estimar més i més a través de la compassió, el perdó, la humilitat i l’autoestima. I aquesta qualitat de ser déu ens uneix, en comptes de separar-nos. Ens connecta recordant-nos qui som dins d’un entramat multidimensional on les nostres espiritualitats, les nostres ments, els nostres cors i els nostres cossos hi formen part. Estem més units que separats... perquè som Ú. I només les creences i idees acumulades dins nostre des de fa mil·lennis, passades de generació en generació, ens diuen que som diferents i que hem de lluitar uns contra els altres, que ens hem d’aniquilar per sobreviure, que només pot sobreviure el més fort.

Però el  més fort de què?

Potser de consciència i de cor... ja que la compassió, el perdó i la pau interior transformen en profunditat les energies al nostre voltant. El nostre cos pot morir, però no el nostre esperit. I tot allò que fem, sentim i expressem continuarà dins nostre i formant part de l’inconscient col·lectiu de la humanitat per bé de tots.

Des de fa més d’un any ens hem adonat que la nostra nació està molt fragmentada.

Com també la mar Mediterrània, una mar que uneix cultures molt diverses i bressol de molta saviesa i coneixement, està dividida, plena de cossos i anhels ofegats. Per no parlar de la pol·lució que està matant els pocs éssers marins que hi queden. I nosaltres davant de tot això a vegades ens quedem paralitzats i no sabem què fer.

Però entre tots ho podem canviar des del cor si ens enfoquem en la nostra humanitat en comptes de les nostres diferències. Si comencem a donar importància al nostre cor i menys a la ment racional. Si comencem a donar importància al nostre cos meravellós i a tenir-ne cura a través de l’alimentació, la meditació, passejos per la platja o muntanya, exercici moderat com ara el ioga o el qi-gong. Com també podem començar a fer-ho al nostre voltant. En la nostra família, veïns, companys de feina... i poc a poc sentir-nos cada cop més forts i valents, i més plens de pau... més plens de nosaltres mateixos. I serà llavors que aquesta pau que sentim s’anirà estenent al nostre voltant...

Perquè si volem pau, primer hem de ser pau nosaltres i assentar-la dins nostre...

(Ep! no dic que sigui fàcil, però si ens hi posem molts, ho anirem aconseguint!)