Estimats,
Avui comença la primavera.
Un dia on les energies femenines i masculines es troben equilibrades i en
perfecte harmonia. On el Cel i la Terra dansen amb joia i silenci, escampant
les seves energies vibrants i serenes, que omplen les nostres ànimes.
Un dia que marca el
començament de la resta de la nostra vida, com succeeix cada 24h amb l’entrada
del nou dia.
Un dia on hi ha una gran
finestra oberta, un portal obert de bat a bat dins del camp energètic de la
Terra i de la Humanitat. Un portal que ens convida a connectar molt més amb
nosaltres mateixes, a anar més endins del nostre Ésser, a descobrir-lo en
profunditat i a recuperar tots els nostres potencials i capacitats.
Però aquests dies tant
intensos, ja abans de l’equinocci, ens porten molta més informació. Una informació
que serà important de treballar dins i fora nostre almenys durant un espai d’uns
10 anys. Ja que seran molt intensos a nivell de país i a nivell global, a tota la
Terra.
En la meditació que he fet
avui he vist un animal blanc. De fet, no és la primera vegada que el veig en
alguna meditació des de fa unes setmanes. Però fins avui no s’ha revelat pel
que significa. Se’m mostrava la White Buffalo Calf Woman, (la dona-búfala
blanca), que forma part d’una llegenda dels indis Lakota. Igual com veia la
búfala blanca, veia de tant en tant un os blanc jove i més endavant una euga
blanca. Donant-me a entendre que el missatge a transmetre transcendia els
Lakota i ens abraçava a totes nosaltres, siguem d’on siguem...
La llegenda diu que la
dona-búfala blanca retornarà a la Terra per retornar l’harmonia, la gràcia i la
bellesa a la humanitat i al planeta. Ja que els humans des de fa molts segles
hem perdut aquestes qualitats, separant-nos i distanciant-nos de la Natura i
del anostra Essència de Llum.
Quan la dona-búfala blanca
se’m ha mostrat pel que és i significa, he entès que ja ha arribat el moment de
que totes les dones (o moltes de nosaltres, tantes com sigui possible) ens
posem en marxa. En marxa a descobrir el nostre potencial interior, a reconnectar
amb la natura. I des de la Natura, reconnectar amb la nostra esperit femenina
lluminosa i creativa. Ha arribat el moment que esdevenim allò que realment
volem viure i veure en el món de cara a les generacions futures. Unes generacions
on, el més probable, és que també hi serem nosaltres de nou.
És molt important que
ancorem la nostra Llum i la nostra Feminitat en el cor i en la matriu. Que ens
alineem bé cap-cor-matriu, creant un eix interior potent i meravellós, a través
del qual la nostra creativitat flueixi i es materialitzi amb facilitat. Que no
ens deixem portar per les pors quan la violència, la xenofòbia i totes les
expressions contra els drets humans i la llibertat continuïn aixecant-se amb
força.
Perquè des de fa unes poques
setmanes, una matriu profunda, talment com una xarxa invisible, fosca i de
baixa vibració s’ha desbloquejat de l’interior de la Terra afavorint el renaixement
d’aquestes veus i actituds que podem etiquetar d’extrema dreta. Una xarxa que
es troba per tot el planeta. Una xarxa que no és nova, ni creada fa pocs anys
amb la revolució industrial o les guerres mundials. No. És una xarxa que ja
porta amb nosaltres mils i mils d’anys. Perquè la vam crear quan estàvem encarnats
en altres civilitzacions i vam escollir la violència i la guerra per afavorir
el nostre poder i dominació sobre els altres. Va ser una elecció conscient en
aquells moments. Que es va ancorar dins el nostre ésser i en cada planta i
arbre, en cada mineral, riu i muntanya de llavors. Arrelant-se per generacions
com una manera de viure la vida i de fer front als desafiaments entre nosaltres,
com a éssers humans. Aquella elecció va portar-nos a una manera de veure la
vida al nostre voltant. Inclosa la natura i com havíem de “dominar-la” per
sentir-nos superiors a ella.
Aquesta xarxa de lluita i
dominació de lo masculí sobre lo femení s’havia arribat a ancorar amb tanta
força, que semblava que hagués d’estar així per sempre fins que la humanitat s’extingís
a sí mateixa.
Però per sort, poc a poc,
més i més éssers humans anem despertant i volem construir un món diferent. Més humà,
basat en el cor en comptes de la raó i la dominació. Amb això no menystinc la
raó. Només que cal posar-la al seu lloc, al lloc que li pertoca, deixant pas a
la intuïció, la creativitat i les emocions. Perquè raó i
creativitat-intuïció-percepció s’equilibrin i s’harmonitzin.
I per aconseguir-ho cal
que anem escollint cada dia en voler viure des del cor... voler viure amb
comprensió i compassió, sense deixar-nos endur per les pors, les culpes, les enveges
i els ressentiments o afany de revenja. Voler estimar-nos tal i com som. Estimar
el nostre cos, connectar cada dia una mica més amb ell, cuidar-lo i donar-nos
estones per meditar o, simplement, per alentir el nostre ritme de cada dia i
escoltar música, llegir un llibre inspirador o passejar per la natura. Durant una
estona podem posar la nostra intenció en respirar lenta i profundament... 4-6
vegades tan sols. O més, si voleu. I escoltar el cor com batega mentre respirem
lenta i pausadament...
Totes som la dona-búfala
blanca... o la ossa polar blanca... o l’euga blanca...
Símbol totes elles de
puresa, gràcia i innocència de cor (vol dir observar la vida sense crítiques ni
judicis, amb comprensió i humilitat). Símbol de la capacitat de tornar a ser
blanques, netes (en el sentit de sanar el passat i començar de nou, construint
un nou futur).
Totes i cada una de
nosaltres estem preparades per ancorar harmonia, equilibri, gràcia i bellesa
dins nostre. I des de dins, escampar-les al voltant. Mentre comprem, treballem,
fem el menjar o conduïm...
Però l’elecció és nostre. I
ja no queda temps per pensar-nos-ho. Ja que, en la mesura que ancorem la Llum dins
nostre, l’ancorem a la Terra i contribuïm a dissoldre la xarxa densa de violència,
guerres i dominació.
Com més siguem que ho fem,
més ràpid es dissoldrà la xarxa. I al dissoldre’s, tots aquests corrents d’extrema
dreta s’aniran calmant i desapareixent. No només de casa nostra, sinó de tot el
planeta. Potser quedaran petits corpuscles, però ja no tindran força ni poder.
Mentre que, si no ho fem i
esperem que les solucions vinguin de fora, la xarxa violenta es pot
intensificar fins al punt de generar grans onades de violència i dominació
arreu del planeta creant molt de dolor, patiment i morts.
Ja que no es tracta d’esperar
que els governs o institucions facin alguna cosa. Es tracta de totes nosaltres.
Ja que cada una tenim un gran poder per contribuir en canviar les societats, en
canviar el passat i crear un nou futur més lluminós i amorós.
Un futur que passa per
recobrar la nostra valentia i coratge interiors, la paciència i la perseverança
de reafirmar-nos en el que realment creiem i volem.
I tot això mentre
treballem, mengem, comprem, conduïm o passegem per la muntanya i la platja...
Tenim una gran tasca per
davant!
Però només si volem...
