La Ciència de l'Amor

Existeix la ciència de l'Amor?

Potser avui en dia que necessitem acompanyar les nostres percepcions amb explicacions racionals, podem parlar de la Ciència de l'Amor. Una ciència sense límits. Una ciència que viu un Present Etern, coexistint amb els passats, els presents i els futurs probables... una ciència que ens empeny suaument, però amb decisio i fermesa, a reunir la ment i les emocions, el cervell i el cor, recordant-nos que som molt més que tan sols un cos físic.

L'Amor és energia, és informació que es troba en moviment constant, fluint i pulsant sens parar, malgrat que no la veiem amb els nostres ulls fisics.
És informació que batega dins cada bri d'herba... humil i lluminosa, inocent i oberta a la vida que ens regala la seva humiltat serena i alegre, sabent que existeix per una raó.
És informació que trobem en l'aire que respirem, en cada goteta d'aigua. i també es troba dins cada roca i pedra, en els fongs i els bolets, els arbres i les plantes i en cada espurna de foc que crema. Com també es troba dins nostre... dins el nostre cos i en cada partícula lluminosa que configura la nostra ànima i el nostre esperit.

I actualment hi ha molts estudis realitats sobre el poder i la força del cor...

Sabeu que el cor té cèl·lules inteligents com el cervell, que retenen memòries, capaces d'experimentar els cinc sentits físics a més del sisè sentit, o percepció intuitiva?
Que el cor dóna ordres al cervell, i no al revés, depenent de les nostres emocions?
Que el cor té un camp electromagnètic més gran i potent que el del cervell? Capaç de crear i canviar la realitat al nostre voltant si ens alineem conscientment amb ell?
Que el cor és el primer òrgan que es forma quan el fetus comença a diferenciar les cèl·lules del que serà el futur cos? I a partir d'ell, es van creant tota la resta d'òrgans talment com un preciós ventall que es desplega de l'amor primordial, de l'amor incondicional que som? I no només ens aquests estadis primerencs de la nostra existència terrenal, sinó també al llarg de la nostra vida.
Des del cor podem canviar la programació cristalitzada en el nostre cos, en les nostres cèl·lules, si així ho volem sincerament i amb humiltat. Ja que canviar la informació vol dir dissoldre barreres internes, creences que ens atrapaven, començar a ser diferents a moltes persones del nostre voltant i celebrar la nostra "diferenciació" amb gratitut, compassió i estimació cap a nosaltres mateixos i cap a la Vida.

Amb tot això, què vull dir amb la Ciència de l'Amor?

Que tots som Amor...
Que tots provenim de l'Amor, que estem constantment banyats en Amor, malgrat no el sentim i considerem que estem sols i aïllats de tots els altres éssers vius. Que tots i cada ú de nosaltres tornarem a la font meravellosa de l'Amor un cop ens desprenguem del cos que tenim ara...

Si hi ha una cosa que tots sabem, és que hem nascut. I que un dia o un altre morirem. I tant el naixement com la mort són dos processos de transició, igualment celebrats per la nostra ànima i per tot l'Univers.
Un ens mostra el camí d'entrada a un món físic dibuixat en 3 dimensions, que poc a poc,anem elevant de vibracions. Un món on la nostra ànima entra, talment com si entrés en un escenari espai-temporal, per realitzar un aprenentatge i una tasca, "deixant enrere" la Unitat amorosa i lluminosa on ens trobavem. Ja que, habitualment, no ens recordem dels nostres origens. No recordem d'on venim i cap a on anem.
En canvi, l'altre procés ens obre la porta de retorn a aquesta Unitat amorosa i lluminosa de la qual, en realitat, mai em sortit. Una realitat que ens hem separat al crear capes i capes de creences, pensaments que les reafirmen i d'emocions i etiquetes amb les quals ens identifiquem.

Però, i entre el naixement i la mort, que fem?
Tenim moltes opcions!

Una és quedar-nos atrapats en les pors, les culpes, els ressentiments i les creences que ens identifiquen com individus dins d'una societat. D'aquesta manera, vivim "sense pensar", omplint-nos de les creences, del que "ha de ser" i del que "no ha de ser" que ens diuen els nostres pares, familiars, coneguts, mestres sense questionar-les... per tal de "ser bons", complir les expectatives dels demés i així rebre una mica de gratitut i reconeixement, sentint que ha valgut la pena encarnar-nos. Però aquesta actitut fa que deixem de tenir en compte les nostres pròpies expectatives, il·lusions i desitjos, que ens desconectem de la nostra ànima i de la nostra veu interior, apartant-la de la nostra vida pensant que no val la pena escoltar-la. El que ens porta a un camí que ens va empetitint com éssers humans i ens va enmalaltint, sigui a nivel  de l'ànima o també del cos.

Un altre camí a segir és el d'apostar per l'Amor, pel cor, i viure des del cor, malgrat que aixó ens mostri diferents a la majoria de les persones del nostre voltant. I això vol dir ser valents i escoltar la nostra veu interior, escoltar els nostres desitjos i il·lusions, i posar-nos en marxa per fer-los realitat, sabent que al fer-nos feliços, contribuirem a la felicitat dels altres. Sabent que al fer allò que realment ens apassiona, donem el millor de nosaltres mateixos i oferim el millor del nostre potencial a la societat i a la vida. I al estimar-nos, estimarem. I al estimar-nos, les opinions dels demés sobre nosaltres deixaran de tenir importància. Perquè serem nosaltres els que ens estimarem i valorarem pel que som, no pel que ens diuen.

I entremig d'aquests dos senders, hi ha opcions diverses que ens acosten més a un o altre.

Per a mi, la Ciència de l'Amor és l'art de la Compassió, del Perdó, de gaudir de Salut, Pau i Felicitat. Sabent que tot això es troba dins nostre. Que no cal buscar-ho a fora perquè ja es dins.
La Ciència de l'Amor és un Art, en majúscules. L'Art de Viure, de ser plens, de gaudir de salut i saber que tot es troba dins nostre... que "tal com es a fora, és a dins; tal com és a dalt, és a baix", com ja va dir en el seu moment Hermes Trimegistus. Una gran veritat. Una Gran Llei Universal que, poc a poc, podem anar descobrint, si així ho volem.

La Ciència de l'Amor és l'art de connectar amb el cor.
D'unir el cor i la ment... d'unir el cor, la ment i el cos amb la Xarxa meravellosa i lluminosa que configura la Vida Eterna.
És saber que mai morim, sinó només ens desprenem d'un cos físic, un cop la nostra ànima atravessa portes de Llum per retornar a la Unitat Lluminosa i Amorosa.

És l'Art de Respirar conscientment... de connectar el cos a la Vida Infinita i Meravellosa, lluminosa i eterna... de connectar amb l'impuls vital que batega sense parar i que uneix tot l'Univers sencer sense distinció de quí som ni del que fem, del cos que tenim i de la realitat que vivim.

És l'Art de Meditar... d'aprendre a dominar la ment vibrant, plena de pensaments incesants que ens omplen a cada instant. I aquietar-la... unir-la amb el cor... unir-la amb el Silenci...

I tot això ho podem fer aquí i ara.
No cal esperar a morir per retornar a sentir aquest sentiment inabastable i meravellòs que anomenem amor incondicional. Aquest sentiment que ens envolta i que ens omple, estimant-nos pel que som i tal com som, més enllà de tota creença que haguem tingut. Podem experimentar l'amor incondicional contemplant una posta de sol, el vol d'unes gavines, el cant dels ocells al matí, la remor de les onades dolces del mar i passejant pel bosc... perquè la Natura és Amor...
La Natura ens estima incondicionalment... I és aquí per acompanyar-nos i ajudar-nos en la nostra tasca i aprenentatge.

I quin millor aprenentatge que Ser Amor i sentir aquest amor cada dia a cada instant?

Com més siguem, més aconseguirem elevar de vibracions la Humanitat i la Terra. I contribuir a que aquest planeta sigui un lloc de Pau, Benestar, Salut i Amor...
Però per aconseguir-ho, hem de començar per nosatres mateixos. I això no és ser egoista, sino humil i compasiu...