Aquest any 2019 és un
any de deixar anar, alliberar, transformar, aprendre i madurar de cara al 2020
(cita de l’astròleg Pablo Flores). És un any amb 5 eclipses, tres d’ells solars
on l’energia de Capricorn està sempre present; i els altres dos són lunars. Un
el proper dia 20 de gener, sota el signe de Capricorn. Un signe de terra,
d’estar present en el propi cos, de prendre un contacte més profund amb la Mare
Terra i la Natura i d’aprendre a escoltar-la, entre altres coses.
Una lliçó molt
important és la d’aprendre a escoltar amb profunditat, sense por per allò que
sentirem, que percebrem, tant de nosaltres com dels altres. És aprendre a
submergir-nos des del cor en el teixit invisible que formen les melodies del
tots els éssers vius. I obrir el cor per escoltar-los i ser escoltades. I així
contribuir a crear aquest teixit sonor meravellós, creatiu i lluminós, talment
com si fos una partitura multidimensional preciosa.
I per això, cal aprendre
a escoltar-nos a nosaltres mateixes, primer de tot. A rendir-nos des del cor
per creuar la divisió que ens separa i allunya de “l’altre”. Entès com les
parts del nostre ésser que hem abandonat, negat, amagat o apartat de nosaltres
per múltiples raons. Potser perquè sentíem que no valien la pena, que no ens
ajudaven a col·locar-nos dins la societat actual ni ser acceptades. O potser per
culpes, pors, enveges o ràbia. En qualsevol cas, al separar-les de nosaltres,
vam crear amb les pors, inconscientment, un espai interior de separació. Amb
les pors vam crear una buidor, talment com les fosses que rodejaven els
castells medievals que després s’omplien d’aigua, separant allò que no volíem
recordar o mantenir viu dins nostre. I potser aquesta buidor l’hem anat omplint
de tristor amb el pas del temps. Fet que ens fa difícil escoltar-nos i escoltar
els altres. Siguin aquests humans, animals, plantes o el Sol i les estrelles...
Fa uns dies al matí
mentre feia una petita meditació donant-me el sol a la cara (feia fred, així
que he optat per asseurem davant una finestra on donava el sol), tant bon punt
he tancat els ulls he sentit l’energia del sol com m’arribava al front, al sisè
chakra, i hi penetrava dolçament. Era una energia lluminosa, i també sonora que
es manifestava en forma de pentagrama amb notes musicals... i tal i com entrava
dins meu es transformava en una melodia vibrant i plena de vida. Veia com la
melodia del sol teixeix un entramat sonor amb tots els éssers vius. Un preciós
entramat on els sons del sol penetren i amplifiquen els sons de tots els éssers
vius fent-los més lluminosos i vitals, amplificant-los per tal que aquests
poguessin irradiar al seu voltant la seva pròpia melodia amb més força i fos
sentida... percebia com les melodies de les plantes i els arbres s’amplificaven
i s’unien a la del sol creant tot un teixit harmònic i melodiós que s’escampa
arreu del planeta i més enllà, a les estrelles i galàxies. Com si fos la veu de
la Terra.
També hi eren els
animals, cada ú aportant la seva cançó única. I els humans. Però nosaltres
creàvem pertorbacions. I en comptes d’unir la nostra melodia preciosa al teixit
sonor de la Terra, l’apagàvem i el pertorbàvem amb la nostra presència. I he
vist que era degut a que amaguem la nostra essència de llum. Amaguem la nostra
melodia interior per por, o perquè pensem que no som valuoses i no mereixem
contribuir.
Veia que, si deixem
anar i ens alliberem de les cuirasses que hem creat per protegir-nos del món,
la nostra melodia podrà projectar-se cap enfora i unir-se a totes les altres
melodies que ens envolten i que no sentim amb les orelles. Ja que només poden
ser escoltades amb el cor...
Perquè tots els
éssers del món volen ser escoltats... els rius i les muntanyes, el vent i la
brisa entre les branques dels arbres, les onades del mar i els cants del
ocells. I tots els éssers humans, siguin com siguin i vinguin d’on vinguin. Tots
i cada ú de nosaltres necessita ser escoltat sense judicis ni crítiques. I ser
valorat pel que és. Pel que som i tal i com som. És important honorar-nos tal i
com som a cada moment, cada dia.
I les nostres veus
interiors també clamen ser escoltades. Clamen que, des del cor, i amb humilitat
i coratge creuem les barreres que hem creat per així reconèixer-les... i reconèixer-nos.
D’aquesta manera ens serà més fàcil creuar barreres cap els “altres” i
escoltar-los. Ja que tota vida és sagrada i té un motiu per existir. Inclús
encara que tingui una energia de molt baixa freqüència.
I en la mesura que
deixem d’amagar-nos de les nostres imperfeccions, deixarem de jutjar les dels
altres. I ens serà més senzill acostar-nos-hi i obrir el nostre cor cap a
elles/ells. I honorar-los en comptes de tenir por. Ja que la por es creada per
les idees socials que ens diuen que el de fora és dolent, que el desconegut és
dolent o ens pot fer mal. I aleshores aprenem a témer el món exterior pensant
que és dolent i que ens farà mal... i
justament és el que acabem creant... societats basades en les pors, la
violència, els judicis i les crítiques.
Però si dissolem
barreres i separacions interiors i exteriors podem aprofundir i submergir-nos
en el teixit meravellós de l’Univers on tots i formem part. Un teixit que no coneix fronteres ni separacions entre
religions, races o gèneres. I aleshores serem capaços d’escoltar les melodies
de la natura i parlar amb les plantes, els animals i tots els éssers vius. I
adonar-nos que la vida és molt més del que veuen els nostres ulls i escolten
les nostres orelles.
Però amb quines
orelles escoltarem les melodies precioses que ens envolten i les nostres
mateixes? Dins la matriu, en les dones, i en el hara o tan-tien en general per
a tots, siguem dones o homes, hi ha una orella molt especial que ens obre a
mons subtils i sonors a través del segon chakra, quan aquest està connectat amb
el chakra del cor. I és amb aquesta orella interior que som capaços d’escoltar
tots aquells sons inaudibles que ens envolten. És una orella profunda, situada
dins nostre, que potser hem protegit o amagat. Però que podem recuperar si volem.
I si, a tot això,
practiquem la Gratitud cap a la Terra, la Natura, tots les éssers vius i cap a
nosaltres mateixes per ser aquí, en aquests moments de la nostra història,
valentes i plenes de decisió per contribuir als canvis que s’estan produint, i
que s’aniran produint a partir d’ara i fins el 2050, principalment. Estarem
aprenent l’art de crear connexions còsmiques entre tots els éssers, vivint el
present sense obsessionar-se pel passat ni pel futur. Sabent que tots som Ú. Ja
que aquesta unitat va més enllà de qualsevol estructura econòmica, política,
educativa o social de qualsevol tipus, ens abraça dolçament i ens estima.
I si no sentim aquest
amor és perquè ens hem desconnectat d’ell. I si sentim que no som valuoses és
perquè ho pensem, no perquè sigui veritat.
Mentre el teixit
amorós (li podem dir Déu, Energia Universal, Gran Misteri...) que ens envolta
continua estimant-nos. I malgrat que considerem que no mereixem ser estimades,
aquest Amor ens continua estimant, aquí i ara, i sempre, dient-nos: “Encara
que no em sentis, soc aquí, al teu
costat i t’estimo. I m’agradaria que despertessis i em sentissis... m’agradaria
que sentissis la meva abraçada i així tornar a ser Ú”.
Aquest Amor té molta
paciència, perquè és infinit i etern...
No comments:
Post a Comment