Durant aquests primers
dies del nou any 2019, i fins el dissabte 5 de gener quan hi ha el primer
eclipsi de sol de l’any, m’agradaria oferir-vos algun pensament i percepció que
he tingut darrerament. Perquè són dies per reflexionar i desitjar allò que
volem viure al llarg de l’any.
Aquest proper eclipsi
es troba dins el període de Capricorn, un signe de terra-terra. Que ens impulsa
a tots nosaltres a posar-nos en marxa per tal d’anar materialitzant allò que
realment desitgem en la vida. Però per fer-ho, cal sentir el nostre cor... la
nostra ànima... i escoltar-la...
Què desitgem?
Quins desitjos hi ha
silenciats en les profunditats del nostre cor?
Per aprendre a
escoltar la veu de la nostra ànima, podem fer-nos aquestes preguntes mentre
posem una ma sobre el cor, tanquem els ulls, respirem profundament 3-4 cops per
situar-nos en l’aquí i l’ara, lluny del brogit de la nostra ment racional, i
ens endinsem en les profunditats sense límits que resideixen dins nostre...
Aquests dies he
percebut que la humanitat està al llindar d’una nova època. No perquè ho hagi
llegit enlloc o perquè els anuncis que ens bombardegen m’influenciïn. Sinó perquè
després de tenir una conversa amb el meu fill, se’m va obrir davant meu una
finestra/portal que m’ho va mostrar i ho vaig percebre amb claredat. En aquesta
nova època que entrem, els avenços tecnològics fan que els éssers humans traspassem
limitacions i anem més enllà, com ara explorar planetes per intentar viure-hi,
descobrir les seqüències complertes del ADN humà de manera que es pugui ver
mutacions i variacions d’aquest. Sigui per fer noves generacions més resistents
a les malalties, sigui per induir-les amb capacitats que fins ara ens estaven
limitades, o amb altres finalitats. I només dependrà de la nostra consciència cap
a on portem tots aquests avenços, juntament amb la capacitat d’assolir
comunicacions més ràpides, sofisticades i acurades, connectant-nos a tots.
Malgrat tot això,
cada cop més els humans ens estem enfocant en destacar les nostres diferències
i augmentar la separació entre nosaltres. Sigui en raça, religió, creences de
qualsevol tipus, sexe... fent que, malgrat tota aquesta tecnologia que pugna
per dirigir-nos cap a una globalitat, ens estem fragmentant més i més. I no tan
sols entre països, sinó també dins d’un mateix país, nació i comunitats. Com també
dins nostre. Cada cop hi ha més violència i menys comprensió i respecte cap els
altres. Cada cop hi ha més intolerància, i els drets humans es debiliten i
queden desprotegits. Com si no haguéssim après de la nostra història, com ara
les últimes guerres viscudes: la guerra civil a la península ibèrica i la
segona guerra mundial que va generar el holocaust. Per posar tant sols uns
exemples propers a nosaltres.
Això fa que les
nostres pors, encara que sigui inconscientment, augmentin, com també els
nostres dubtes, indecisions, i el sentir-nos que no som suficients. Tant a
nivell personal, sentint dins nostre que no valem el suficient com per ser
feliços i plens, i a nivell col·lectiu no som valuosos ja que les nostres veus
no son escoltades pels que manen en els governs.
Potser no en som conscients,
però aquesta manca de valuositat i de no sentir-nos suficients tal i com som i
pel que som, està cristal·litzant dins nostre. En el nostre cor i en el nostre
cos, empetitint-nos sense adonar-nos-en.
Quan som suficients i
valuosos tal i com som!
Som meravellosos dins
les nostres imperfeccions!
I som molt creatius!
Tant, que si desitgem
realment alguna cosa i la imaginem, aconseguirem fer-la realitat. Perquè la
nostra ment és preciosa i amb un potencial molt bonic a utilitzar en bé de
tots. I aquests primers dies de l’any són idonis per això, ja que el proper
eclipsi de sol obre un portal d’oportunitats a ancorar al llarg de l’any.
Som suficients perquè
dins nostre hi ha tot el que necessitem per crear un punt d’inflexió i anar més
enllà d’aquesta espiral de separació, pors i violència. Podem travessar
barreres i limitacions, podem ser feliços i gaudir de la vida. I tot, tot el
que ens fa falta per aconseguir-ho es troba dins nostre... dins el nostre cor i
dins la nostra ment.
En comptes d’enfocar-nos
en les diferències entre nosaltres, podem enfocar-nos en tot allò que ens uneix
i ens distingeix com a éssers humans. Que és molt més que no pas unes quantes
idees, creences o el color de la pell o el sexe.
Tots passem
dificultats a la vida. Tots hem emmalaltit alguna vegada, o potser durant molt
de temps hem estat malalts. O potser hem tingut problemes econòmics importants.
O una infantesa difícil. O potser, una mica de tot. Tots hem nascut i hem crescut.
Hem tingut il·lusions i moltes idees creatives que potser, no hem pogut portar
a terme. Tots hem estat infants amb il·lusions, ganes de jugar i de que se’ns
escolti i se’ns tingui en compte. Hem estat infants que potser parlàvem amb les
plantes i els animals perquè creiem que ens entenien i nosaltres a ells. O teníem
algun amic invisible que per nosaltres era molt real, malgrat que ningú el
pogués veure, només nosaltres. O desitjàvem abraçar amb força un gos o un gat,
o un altre mascota i sentir-la part de nosaltres. I que se’ns reconeixes pel
que érem. Tots volem trobar el nostre lloc en la vida i realitzar-nos més enllà
d’uns estereotips socials amb els quals, la majoria de nosaltres, no ens identifiquem.
Els éssers humans som
capaços de sentir compassió, empatia i tendresa si travessem les barreres que
les pors han construït dins el nostre cor. Som capaços de riure amb sinceritat
i innocència. De mirar-nos als ulls sense temor a rebre un judici o una crítica
per part de l’altre. Som capaços de mirar amb tendresa i afecte, i ser correspostos.
De parlar amb el cor en comptes de parlar amb la ment racional. I deixar de
jutjar i criticar, o menysprear als altres. Ja que aquestes actituds són
degudes a una buidor existent dins nostre. Una buidor degut a que no ens sentim
plens de nosaltres mateixos, plens de la nostra creativitat i del nostre ésser
meravellós i lluminós. Perquè molts de nosaltres sentim que no pertanyem al
món, per molts esforços que fem per formar-hi part.
Tots els éssers vius
som estrelles precioses provinents del Cel... provenim d’una Energia
Primordial, infinita i eterna, amorosa i lluminosa que podem anomenar déu,
energia universal, gran misteri, o qualsevol altre nom que li volem donar
segons les nostres creences i espiritualitat. Tots hem sorgit d’aquesta Energia
Primordial, talment com un immens Oceà Primordial i Infinit. I som expressions úniques
i meravelloses d’Ella... tots i cada ú de nosaltres som Déu manifestant-se,
experimentant-se i coneixent-se a sí mateix/a. Som Déu interactuant amb sí mateixa
per aprendre a estimar més i més a través de la compassió, el perdó, la humilitat
i l’autoestima. I aquesta qualitat de ser déu ens uneix, en comptes de
separar-nos. Ens connecta recordant-nos qui som dins d’un entramat multidimensional
on les nostres espiritualitats, les nostres ments, els nostres cors i els
nostres cossos hi formen part. Estem més units que separats... perquè som Ú. I només
les creences i idees acumulades dins nostre des de fa mil·lennis, passades de
generació en generació, ens diuen que som diferents i que hem de lluitar uns
contra els altres, que ens hem d’aniquilar per sobreviure, que només pot
sobreviure el més fort.
Però el més fort de què?
Potser de consciència
i de cor... ja que la compassió, el perdó i la pau interior transformen en profunditat
les energies al nostre voltant. El nostre cos pot morir, però no el nostre
esperit. I tot allò que fem, sentim i expressem continuarà dins nostre i
formant part de l’inconscient col·lectiu de la humanitat per bé de tots.
Des de fa més d’un
any ens hem adonat que la nostra nació està molt fragmentada.
Com també la mar
Mediterrània, una mar que uneix cultures molt diverses i bressol de molta
saviesa i coneixement, està dividida, plena de cossos i anhels ofegats. Per no
parlar de la pol·lució que està matant els pocs éssers marins que hi queden. I nosaltres
davant de tot això a vegades ens quedem paralitzats i no sabem què fer.
Però entre tots ho
podem canviar des del cor si ens enfoquem en la nostra humanitat en comptes de
les nostres diferències. Si comencem a donar importància al nostre cor i menys
a la ment racional. Si comencem a donar importància al nostre cos meravellós i
a tenir-ne cura a través de l’alimentació, la meditació, passejos per la platja
o muntanya, exercici moderat com ara el ioga o el qi-gong. Com també podem
començar a fer-ho al nostre voltant. En la nostra família, veïns, companys de
feina... i poc a poc sentir-nos cada cop més forts i valents, i més plens de
pau... més plens de nosaltres mateixos. I serà llavors que aquesta pau que
sentim s’anirà estenent al nostre voltant...
Perquè si volem pau, primer
hem de ser pau nosaltres i assentar-la dins nostre...
(Ep! no dic que sigui fàcil, però
si ens hi posem molts, ho anirem aconseguint!)
No comments:
Post a Comment