Benvolguts,
Fa dies que volia escriure
sobre les meves percepcions del que està succeint a la Terra a nivell energètic
al llarg d’aquest mes d’octubre. I en particular des del dia 11. Finalment,
avui m’hi he posat.
Estem vivint un mes màgic,
intens i renovador. Un mes que ens acosta cada dia més a l’essència de la
tardor amb tot el que significa: la caiguda de les fulles, pluges, fred... com
també el acostar-nos a la festa del Samhain, com l’anomenen els Celtes. Una diada
entremig de l’equinocci de tardor i el solstici d’hivern. Una diada que
actualment es viu com halloween, enfocada només a la diversió basada en les
pors i els dolços. Però que el seu significat és molt més profund i
transcendent per les nostres ànimes i pels nostres cossos...
Perquè al llarg d’aquest,
i sobretot a partir del dia 11, es van començar a obrir portals energètics, com
acostuma a succeir durant els octubres des de fa mil·lennis. Però a mesura que
la humanitat va evolucionant i obrint consciència, malgrat que a vegades no ens
ho sembli, els portals que s’obren canvien. I aquesta vegada s’estan obrint
molts portals, i alguns de molt grans, potents i magnífics. Amb unes energies
lluminoses que, talment una pluja d’espurnes de molts colors brillants, va
entrant en el camp energètic de la Terra, penetrant els éssers vius. Els camps
energètics i els cossos. I els humans no en som una excepció... també aquesta
pluja meravellosa ens toca, malgrat que sigui de manera inconscient per a molts
de nosaltres. I entra i penetra els nostres cossos, com també la nostra ment
emocional i intuïtiva, i racional. Penetra els nostres cors i tot el nostre cos
per despertar-nos, per dir-nos “Au va! Desperta i posa’t en marxa!”.
Però per què posar-nos en
marxa?
I cap a on ens hem de dirigir?
Perquè ha arribat l’hora
de ser conscients de les nostres capacitats internes. Ha arribat l’hora de
prendre consciència de qui som i responsabilitzar-nos per contribuir a canviar
la humanitat i la Terra cap uns camins més connectats amb el cor: amb cooperació,
paciència, comprensió i compassió, i assolir pau entre nosaltres sense importar
raça, religió o qualsevol altre creença. Per aconseguir viure des del respecte
entre nosaltres i amb la Mare Terra. Per aprendre a estimar la Terra i tots els
éssers vius que vivim aquí. Ja que, malgrat no adonar-nos, no hi ha límits. I els
nostres esperits són Ú amb tot... amb els animals, els rius i les muntanyes,
amb l’aire, l’aigua, el foc i la terra; amb les plantes i els arbres; i amb la
Terra meravellosa.
Però sense límits com som,
anem més enllà. I malgrat viure en un petit planeta situat a un extrem de la
Via Làctia, petit i envoltat d’altres planetes i estrelles, els nostres
esperits s’endinsen a l’infinit de l’espai insondable i etern, on no hi ha
temps ni espai, per solcant-lo i unir-nos amb la Ment Còsmica, o Amor Suprem, o
Déu, en un afany per retornar a la unitat i recordar qui som. Som éssers
infinits i eterns. Igual com tots els altres éssers vius que formen part de la
Terra. I és la nostra responsabilitat respectar-los i tenir-hi cura, igual com
ells ens estimen i ens ajuden. Igual com la Mare Terra, incansable i pacient,
ens nodreix, ens sosté i alimenta malgrat tot el que li fem constantment. Està molt
bé voler expandir-nos i saber sobre l’espai còsmic. Però hem de començar des de
l’aquí i l’ara, des de casa, contribuint allà on som a nivell familiar i
comunitari... començar des de dins, per expandir-nos cap enfora. Només així
entendrem i assolirem saviesa.
Per tot això, i més, ara
és un bon moment per prendre decisions i decidir si volem obrir-nos a rebre
aquestes energies lluminoses i així connectar amb la nostra Consciència i
responsabilitzar-nos d’ella per fer un tasca per elevar de vibracions la
humanitat. O no ho volem fer, i preferim continuar amb el cor tancat i els ulls
closos.
Perquè aleshores també connectarem
amb portals. Però seran portals que donen pas a mons basats en les pors, els
odis, els ressentiments i les rancúnies. Seran mons on el nostre esperit no pot
entrar-hi, només la ment. I ens desconnectarem més i més d’ell.
Aquests mons són el que s’anomena
vulgarment com baix astral. I la Terra ja n’està plena! Perquè cada vegada que
ens deixem portar per les pors, que hi ha víctimes i botxins, que emmagatzem
dins nostre ressentiment i no perdonem, ens acostem més al baix astral. O,
inclús, potser hi tenim un peu a dins (seria normal). I d’aquesta manera sostenim
els vells sistemes i poders fàctics que s’han creat en les nostres societats. Ja
que s’alimenten de les nostres pors, ràbies i odis. Aquests sistemes volen que
no perdonem. I així, alimentats per l’odi i la ràbia, continuem sent víctimes. Ja
que només el perdó sincer ens transforma i transforma.
Al llarg de la segona
quinzena d’octubre cada dia s’obren portals nous. Uns lluminosos i altres no. I
és responsabilitat nostre decidir quin tipus d’energies volem acollir dins
nostre per continuar creant la nostra vida i contribuir al present i futur de
la humanitat. Sigui que prenem aquesta decisió de manera conscient o
inconscient.
Si ens obrim als mons de
llum, els nostres ulls interiors s’obriran, el nostre cor s’expandirà... i
anirem desbloquejant i alliberant tot allò que hi ha via dins nostre que ens
tancava a la realitat interior, misteriosa i preciosa, guardada en el cor i que
circula, com un regal preciós però adormit, per les artèries i les venes. Un regla
preciós que, si el despertem, alimentarà totes i cada una de les cèl·lules del
nostre cos. I ens ajudarà a estar sans, o a recuperar la salut. Perquè tenim la
capacitat de sanar-nos, i el nostre cos vol sanar i gaudir de salut, vitalitat
i alegria. El nostre cos ens estima incondicionalment. Molt més del que pensem.
I vol ser Vida i connectar-se a la Vida...
Us ha passat alguna vegada
que estan al costat d’un riu on corre ràpid l’aigua, us sentiu més vius? Més vitals?
Com si la sang us corregués més per les venes?
Això és així perquè els nostres
líquids interiors estan connectats amb les aigües de la Terra, del planeta... ja
que som part d’ell... venim d’ell i a ell tornarem... la matriu femenina i la
bufeta de la orina estan íntimament connectades amb els llacs i els mars, com
també amb les marees i el cicle lunar.
Les aigües del nostre cos
estan connectades amb les aigües còsmiques... amb els mons, o camps de
consciència que ens envolten i que s’estenen més enllà de la Terra. Depenent de
la toxicitat acumulada en el nostre cos, connectarem més fàcilment amb mons de
Llum i Amor, o amb mons foscos de pors i odis (baix astral)... i l’elecció és
nostra. De la mateixa manera, connectarem amb el inconscient col·lectiu de Llum
o amb el de foscor, i amb totes les seves energies associades.
Si la nostra sang és
tòxica, contribuirem a que els rius estiguin plens de toxines. I al revés,
malgrat sigui a nivell energètic i els nostres ulls no ho vegin. Perquè tots
som Ú.
 |
| Secció transversal de l'ADN humà |
Per això aquest mes ens
demana que prenguem partit per sanar, per eliminar toxines físiques,
emocionals, mentals i espirituals. I que ens obrim a la Vida per expandir-nos
més enllà dels nostres límits i assolir nous horitzons on hi hagi salut, pau i
benestar per a tothom. No només per a nosaltres de manera individual, sinó per
a tots els éssers vius.
Nous reptes ens arriben i
que ens demanen participació activa a nivell social. Però també arriba un nou
futur on la nostra ment (intuïtiva, perceptiva i racional) té un gran paper a
fer, més enllà del que ens han ensenyat fins ara.
I que ens obra a nous
paradigmes, descobertes i nous camins de vida on hi ha compassió, pau i salut.
Tanmateix, la decisió és solament nostra...
Què volem fer?
No comments:
Post a Comment