Eclipsi de Lluna/Eclipse de Luna

Si voleu llegir l'article en català, continueu endavant.

Si preferís escucharlo en castellano, en un video de youtube, juntamente con la meditacion que lo acompaña, clicar el siguiente enlace:
               
                                           Eclipse de Luna

Eclipsi de Lluna-07/2019:

Ja des de que la lluna va començar a créixer després de l’eclipsi de sol el dia 2 d’aquest mes, s’ha mostrat molt potent i exuberant, despertant i activant la nostra feminitat interior, impulsant-nos a que connectem amb ella, a que deixem anar i alliberem tot allò que ens bloqueja la nostra creativitat, intuïció i capacitat de moviment creatiu.

En particular ho hem pogut notar si ens han fet mal les articulacions o si els nostres intestins s’han mogut més de l’habitual. Potser que haguem tingut algun que altre mal de cap. I que algun dia ens haguem sentit molt inspirades, mentre que altres no gens, com si amb prou feines poguéssim expressar-nos.

Tot això es degut a que les energies femenines ens porten cap endins, cap a les profunditats del nostre ésser, per tal de despertar-nos i activar-nos. Malgrat que no sapiguem ben bé el què.

A nivell de chakres, són el segon, el púbic i el quart, el del cor els que són més actius.

I avui, demà i demà passat encara hi ha més...

Perquè les energies còsmiques que entren a través de la lluna ens estan ajudant a dissoldre vels interiors que bloquejaven i tapaven la lliure expressió del segon i del quart chakres. Com si estesin d’esgarrany cortines fines que tapaven i enterbolien els chakres i la nostra percepció de nosaltres mateixes i de la vida. Com si ens estesi obrint a la llum de la vida i a la nostra pròpia llum.

Aquestes energies còsmiques també estan desfent tels, o vels, situats en l’inconscient col·lectiu que envoltaven la Terra. Vels creats des de les nostres pors i temors a sortir de la zona confortable on ens trobem, de veure més enllà, de connectar amb el poder interior de crear la nostra vida i contribuir a co-crear, a construir la societat que vivim, siguem del país que siguem, i allà on ens trobem. Eren vels de pors i dubtes, però també de culpes i vergonyes que ens han atrapat en l’arquetip de víctima, sense adonar-nos-en que dins nostre també hi ha l’arquetip de botxí. Que aquest no es troba tan sols a fora, personificat en unes quantes persones, sinó formant part de tots nosaltres.

Aquests dies de l’eclipsi de lluna, el dia 16 a la nit, són dies per obrir-nos més a la vida i rebre l’Amor que ens envolta de veritat malgrat que no el veiem ni el sentim la major part de vegades.

Són dies per deixar-nos abraçar per les energies amoroses còsmiques que ens envolten i que s’expressen a través dels arbres i les plantes, de l’aire que bufa i el foc del sol; a través de la Terra sota els nostres peus i de les aigües dels mars, dels rius i els llacs. Ja que no estem sols... tota la natura ens parla i se’ns acosta tendrament. Però no estem acostumats a escoltar-la ni sentir-la. I per això ens creiem sols dins d’aquest continu de gent que es mou al nostre voltant sense saludar-nos ni mirar-nos quan ens creuem pel carrer en les ciutats. O quan tenim problemes amb la família o amics i sentim una soledat punyent dins nostre que ens rossega.

Aquests dies el Cosmos sencer ens diu que alcem la mirada de terra. Que mirem el cel... els núvols, el sol, les estrelles i planetes a la nit per sentir el seu amor cap a nosaltres i la seva compassió... que aixequem la cara i deixem que el vent ens acaroni... que abracem un arbre i ens deixem esclafar i estimar per ell. Que tinguem cura d’una flor i la sentim com part nostre... què necessita? Allò que necessita, és també, el que necessitem nosaltres... si li donem, ens ho donem. Que al rentar-nos la cara donem gràcies a l’aigua per ser amb nosaltres i sortir de l’aixeta malgrat la mancança d’aigua potable que hi ha arreu del món.

Ens diu que ens obrim a ser estimats... i així, també nosaltres podrem estimar-nos i estimar. Perquè només si sentim com l’Amor ens arriba, som capaços de donar-lo i oferir-lo sense demanar res a canvi, només pel goig de ser nosaltres mateixos, igual com els nens petits.

Meditació:

Podem tancar els ulls....

Respirar profundament 3-4 vegades, mentre, a poc a poc, anem calmant la ment i relaxant el cos... mentre anem obrint el cor sense por... l’obrim a la Vida que ens envolta... a tota forma de Vida que ens envolta...

I estem presents...

Ara i aquí...

Inspirem i expirem a poc a poc... portant la nostra Essència de Llum al nostre cos... per fer-la present en nosaltres... ara i aquí...

I ens obrim com una flor de lotus, o una rosa, que arrenca del còccixs i que conté en el seu interior el nostre cos... un lotus o una rosa que obre els seus pètals, obrint-nos a la Vida... a rebre Vida... a rebre Amor... a rebre els miracles que ens porta l’Amor...

Soc Amor, ara i aquí...

M’obro a rebre els miracles que l’Amor em porta...

Soc Amor i m’obro a rebre els miracles que l’Amor em porta, ara i aquí...

Soc Presència Amorosa, soc Consciència amorosa desperta, ara i aquí...

I m’obro a rebre el que soc... m’obro a rebre els miracles que l’Amor em porta, ara i aquí...

En cada expiració ens omplim més i més de miracles i d’Amor...

Deixem que s’assentin en el nostre cos... en totes i cada una de les nostres cèl·lules... per tal que es materialitzin quan estiguem preparats per rebre’ls físicament...

Inspirem i expirem obrint-nos a l’Amor i rebent l’Amor... sabent-nos consciència desperta, ara i aquí...

Anem inspirant i expirant...

Fins que ens sentim plenes... i poc a poc, anem retornant al nostre cos... al lloc on ens trobem... fins que obrim els ulls...