Benvolguts,
Ahir dia 3 d’abril,
va haver un petit terratrèmol al nostre país, a la zona de l’Urgell, mentre
arreu hi havia una energia gris que convidava a anar cap endins.
Aquest terratrèmol,
juntament amb les variacions climàtiques que estem vivint, ens endinsen a una època
de caos on, lluny de ser negatiu i esfereïdor, representa una gran oportunitat
per a tots nosaltres. I per a tota la humanitat.
Aquest caos, que
només s’està intensificant, crea espais buits on poden aprofitar per obrir
portes i crear noves oportunitats de vida per a cada ú de nosaltres, i per a
tota la societat. Son finestres d’energia que podem utilitzar per omplir-les de
desitjos i il·lusions, de projectes de vida que volem fer realitat i ancorar-los
a les energies de la Terra per fer-los realitat.
Ja que fins ara vivíem
dins d’uns paràmetres molt rígids. Especialment aquí a Europa. On era molt difícil
sortir de la casella on ens trobàvem. Com si talment estéssim dins d’una presó
invisible on cada ú ocupava una cel·la que representava la seva vida i la
manera que aquesta s’ha desenvolupat fins fa poc. Poc a poc, amb tots els
esdeveniments que s’han anat produint a Europa i al nostre país en particular,
aquestes cel·les s’estan dissolent, donant la sensació de que entrem en caos i
inseguretats. Però en realitat això representa oportunitats meravelloses per
re-crear la nostra vida, per re-pensar-la i canviar tot allò que ens agradaria.
Tant a nivell de salut, benestar com també de relacions personals, feina i
prosperitat.
El terratrèmol d’ahir
va ser una manifestació d’un altre terratrèmol que està succeint dins nostre...
una sotragada que afecta el nucli del nostre ésser. Que ens mou i sacseja per
ajudar-nos a sortir del punt d’amarratge interior on el nostre ésser està ancorat
a aquesta vida. Aquest terratrèmol interior està sacsejant el nostre ego, les
nostres proteccions i indecisions, dubtes i timidesa. Ens està trencant els
escuts que ens havíem creat per protegir-nos i fer-nos forts.
La societat catalana
té tendència a fer-se la forta, a dir-se “jo sol puc”, “no necessito ajuda de
ningú”, i rebutjar ajuda exterior perquè pensem que nosaltres sols podem amb
tot.
Aquesta actitud fa
que rebutgem el buscar ajuda quan no ens trobem bé, dient-nos “prenc una
pastilla i continuo endavant”, o total és igual, ja aguanto. I menyspreem els
símptomes que el nostre cos manifesta i els missatges que intenta transmetre’ns.
Perquè pensem que hem de tirar endavant a qualsevol preu.
Aquesta mateixa
actitud, sense que ens adonem, crea escuts i barreres interiors al voltant del
nostre cor. Ens fem durs per sobreviure. I, poc a poc, ens anem allunyant de la
nostra intuïció i de les emocions, portant l’energia al cervell, i fent que la
ment racional sigui la nostra guia i porti les rendes de la nostra vida. Fet que
ens va desconnectant del cos i del nostre propòsit de viure, de la tasca que la
nostra ànima ha vingut a desenvolupar. I ens sentim tristos, frustrats i
víctimes. On la vida és una lluita constant. I això és el que se’ns confirma
cada dia.
Aleshores fem
amistats. I creem cercles tancats on ningú més pot entrar a menys que tinguem
referències d’ella o ell. I creem, sense adonar-nos, cel·les dins de les
cel·les que ja existien a nivell subtil, compartimentant-nos i impedint el
conèixer i obrir-nos a noves persones que potser ens enriquirien amb les seves
experiències, coneixement i saviesa.
Els escuts i
proteccions en el cor són un dels fonaments de les malalties que es van manifestant
en el nostre cos a mesura que passen els anys. I ens allunyen de nosaltres mateixos,
de la nostra capacitat d’estimar-nos i estimar. I, inconscientment, quedem ancorats
en un “no mereixo”, “no soc valuosa/valuós” que suplim des de l’arrogància, l’orgull,
el rebuig a lo nou, a rebre ajuda i les pors a lo nou.
Però aquests dies tot
això està sent sacsejat...
La Terra i el Cosmos
sencer ens demanen que connectem amb humilitat, que ens obrim a la nostra Jo
Superior, al nostre Ésser Còsmic de Llum i Amor... des de fa uns dies ens arriben unes onades d'energies precioses, molt amoroses i tendres, compassives i plenes de gratitud cap a nosaltres per ser valents i ser aquí, en aquests moments tant decisius per a tota la humanitat. Subtilment ens empenyen tendrament perquè anem més enllà de nosaltres, perquè dissolem vells motlles interiors i ens obrim al nostre Ésser Vertader, ple de Llum i Amor. Perquè ens obrim a la Natura al nostre voltant i deixem que penetri en el nostre cor, que ens ompli de missatges tendres i meravellosos de suport i amor.
Per això, si ens ho permetem,
és una oportunitat molt bonica per obrir-nos de cor, per dissoldre les
proteccions interior i reconnectar amb el cor i el seu meravellós potencial. Un
potencial que, per exemple, es manifesta a través d’un camp electromagnètic creat
pel cor que és 5000 vegades més fort i potent que el que crea el cervell (www.heartmathinstitute.com).
A més de que el cor té
entre 1300 i 1400 tasques dins el cos i la ment que tot just ara s’estan descobrint
a nivell científic. Com ara que té el seu propi cervell.
Podem dir que el cor
és molt més potent que el cervell...
Que l’Amor és molt
més fort que les pors, la ràbia i l’odi...
Que la Compassió és
molt més forta que la frustració, l’enveja i la cobdícia...
I que des del cor,
podem canviar la nostra vida i la manera de viure. Tant a nivell individual com
col·lectiva.
Això sí.
Si volem.
Perquè la primera
condició és la nostra intenció sincera de voler connectar amb la nostra ànima,
escoltar-la i alinear-nos amb ella. Aleshores la vida esdevé senzilla i fluida,
els obstacles es desfan i ja noc al que gastem energia lluitant... ara la podem
utilitzar per estimar-nos, tenir cura del nostre cos i de la nostra ànima,
tenir cura de la Terra que ens acull, ens nodreix i sustenta amorosament i de
tots els éssers vius que ens rodegen. Contribuint a crear una Terra saludable,
alegre i neta per les generacions futures... que podem ser nosaltres
mateixos...
Una abraçada de Llum
i Amor!
No comments:
Post a Comment