La Natura és una font meravellosa
i sanadora, plena de propietats, tant emocionals com físiques, preparades per
donar-nos suport i acompanyar-nos en el nostre camí evolutiu per la Terra. El
nostre cos i la nostra ànima formen part de la Natura, i la Natura forma part
nostre. Som Ú, malgrat que els nostres ulls i sentits ens facin pensar el
contrari.
La Natura és la nostra
aliada, la nostra amiga incondicional que ens estima i està al nostre costat,
preparada per donar-nos suport i ajudar-nos a sanar tant el cos com l’ànima.
Quan posem la nostra
mirada en la Natura passejant pel bosc o la platja, i/o menjant força fruita i
verdures, el nostre estat d’ànim canvia. Estem més alegres i oberts a la Vida. I
el nostre cos està content, més sa i lleuger.
Perquè la Natura ens ofereix
aliments per l’ànima i pel cos... uns aliments que no veiem amb els ulls, però que ens acompanyen i omplen el nostre cos i la nostra ànima, omplint-nos d'una energia preciosa que ens endinsa en el camí meravellós de la sanació...
Una verdura molt important
per sanar el cos és l’api.
L’api és una planta humil
que podem trobar barrejada amb altres plantes i fruites més atractives pels
nostres ulls i paladars en els supermercats i en els mercats. Però val la pena donar-li una oportunitat perquè entri plenament en les nostres vides, ja que està plena de nutrients, salts minerals i
vitamines que ens ajuden a sanar el cos complert i recobrar parts de la nostra
ànima que han estat trencades, esquinçades o perdudes degut a traumes viscuts,
a que hem perdut parts de nosaltres pel camí, o degut a alguna malaltia
important que ha aturat la nostra vida durant un temps. Perquè ens ajuda a
recobrar la salut de totes i cada una de les cèl·lules del cos. I, al fer-ho,
podem restablir la nostra ànima i el nostre sistema immunològic, tant el físic
com l’energètic.
L’api està ple de
propietats antiinflamatòries.
És molt beneficiós per les
persones que tenen malalties cròniques o malalties que la medicina encara no ha
sabut comprendre, incloses les anomenades autoimmune. I que intenta respondre,
a vegades empesa per les multinacionals farmacèutiques que mouen bilions d’euros
amb les nostres malalties.
Hashimoto, artritis
reumatoide, Fibromialgia, encefalomielitis miàlgia, síndrome de la fatiga
crònica, Lyme, migranyes, vertigen, celíac, intestí irritable, diabetis,
psoriasis, èczema, acne, lupus, sarcoïdosis, reflux gastrointestinal, Raynauld,
gota, bursitis, gasos, rampes intestinals, distensió abdominal, restrenyiment,
síndrome de les cames nervioses, herpes i entumiment. Totes elles formen part
dels misteris per la medicina.
El suc d’api és perfecte
per revertir la inflamació en qualsevol part del cos perquè mata els patògens,
incloent les bactèries no productives i els virus, com el EBV i el d’herpes, que la creen. EBV
(Epstein-Barr virus) es troba darrere de moltes malalties com la de Hashimoto i
altres anomenades autoimmune. Aquests patògens ens porten a manifestar diferent
símptomes i condicions que, a vegades, són mal diagnosticats.
Salts
minerals en l’api:
Conté multitud de salts
minerals que actuen totes juntes com un antisèptic. Quan aquests minerals tant
potents entren en contacte amb els virus, les bactèries i altres, els hi
trenquen les membranes cel·lulars, matant-les i destruint-les.
L’api conté diferents
tipus de sodi, encara no descoberts pels químics, que són molt beneficials.
Estabilitzen la pressió sanguínia (elevant-la o baixant-la segons convingui), i
no deshidraten els òrgans, com fa la salt de taula. Al contrari, s’enganxen als
tòxics provinents de menjars de poca qualitat i ens ajuden a eliminar-los fora
del cos, reemplaçant-los amb agrupacions de salts encara no descobertes.
Aquests subgrups de sodi
treballen junts, com si fossin un de sol, omplint-nos de components crítics per
la nostra salut i de informació que porta l’api, com a planta que forma part de
la natura, que és altament activa per sanar el cos. Les agrupacions de salts
minerals treballen simbiòtica i sistemàticament per eliminar toxines, patògens morts
i neurotoxines i deixalles producte dels virus, i que es troben acumulades en
cada racó del cos.
Les neurotoxines creen
símptomes neurològics com ara pell que crema, picors, tremolors, espasmes, mans
i peus freds, problemes d’equilibri, vertigen, batec del cor erràtic, insomni i
espasmes del cos. Per tant, mireu com de crítiques són les acumulacions de
salts antisèptiques de l’api. Les nostres cèl·lules blanques les utilitzen com
a escut i com arma per perseguir els virus i les bactèries no productives.
Creant una gran millora per nombrosos símptomes i condicions.
Les salts minerals de
l’api són crítiques de cara a que el nostre cos funcioni de manera òptima.
Mantenen els nostres ronyons i glàndules adrenals funcionant bé, eleven els
nivells de HCl del sistema digestiu de manera que el nostre cos pot trencar i
assimilar el que mengem, mentre equilibren el pH, netegen i reparen el nostre
estomac i la resta del tracte digestiu. I, molt important, el nostre fetge.
També permeten que la
informació viatgi a través del cos i es mantingui equilibrat sense importar què
succeeixi en les nostres vides, actuant com neurotransmissors.
Però a més, és
instrumental en la electricitat que governa el nostre cos. Ja que reconstrueixen
blocs de neurotransmissors, encenen l’activitat dels impulsos elèctrics, donen
suport a la funció neuronal.
Un cervell amb impulsos
nerviosos febles i febles neurotransmissors s’esgota i es “tanca”, posant-se en
mode de “baixa bateria”. El suc d’api actua com el carregador de la bateria per
al cervell i atura el procés de degeneració.
Les salts minerals de
l’api mantenen el cor bategant i creen neurotransmissors necessaris per portar
la informació del punt A al punt B. Es a dir, de neurona a neurona.
Són un suport tant
important pel sistema nerviós central, que són extremadament sanadores per les
persones que tenen depressió, ansietat, boira en el cervell, confusió, desordre
bipolar, pèrdua de memòria, Alzheimer, desordre obsessiu-compulsiu, ADHD,
estrès post-traumàtic. Com també en persones que tenen problemes en
concentrar-se.
L’api millora l’habilitat
del cos a assimilar nutrients crítics com el GABA, la glicina i el magnesi. I
ajuda els neurotransmissors a mantenir un bon son. A més, millora la bona
absorció i utilització de cents de nutrients, incloent la B12 i el Zn.
Els electròlits en l’api
hidraten a un nivell cel·lular profund, disminuint les probabilitats de tenir
migranyes, ansietat, àtacs de pànic i més.
L’api estabilitza i manté
el bon funcionament de les glàndules suprarenals, oferint resistència al estrès
i reparant les cèl·lules danyades en el fetge.
Com és antibiòtic, mata
bactèries com els estreptococs i crea un entorn bo per les bactèries
bones/productives. Les infeccions degudes a estreptococs són: infeccions
urinàries lleus, infeccions cròniques del sinus nasal, petit creixement
bacterial intestinal.
El suc d’api té
l’habilitat de netejar la tiroides de toxines i impulsa la creació de l’hormona
T3.
Suc
d’api i malalties autoimmunes:
L’api té l’habilitat de
trencar i eliminar virus, incloent els EBV i els de l’herpes.
Hem de tenir en compte que
només hi ha dos factors que causen inflamació: ferides o una invasió de
patògens. Malgrat que en les ferides hi ha patògens involucrats.
A vegades els patògens danyen
els teixits mentre viatgen a través del cos actuant com invasors. El suc d’api
elimina patògens fora del cos, de manera que el cos serà més capaç de sanar
qualsevol cosa que hi hagi dins seu. Inclús actua a nivell emocional. No tant
en sí mateix, sinó pel fet que millora notablement el nostre sistema
immunològic. I al estar més forts físicament, també recuperem la nostra força
interior i la nostra valentia, juntament amb parts de la nostra ànima que hem
pogut perdre amb els anys.
Equilibrant
el nostre pH:
L’àcid HCl és crític per
una bona digestió i mantenir el nostre sistema digestiu alcalí.
L’àcid HCl és, en
realitat, una barreja de 7 àcids diferents que donen HCl de manera destacada.
Si el HCl està desequilibrat, el nostre menjar no podrà ser digerit bé en
l’estomac. No es trencarà correctament i les nostres cèl·lules no tindran accés
a tots els nutrients que portava el menjar. De manera que el menjar acabarà
depositant-se en els intestins, o en el mateix estomac, i es podrirà, produint
àcids dolents que s’aniran desenvolupant (mal alè, reflux...).
La putrefacció crea gas
amoníac, que té l’habilitat de flotar (com tot gas), com si fos un fantasma. I
com a tal, es filtrarà a través dels pors dels intestins i viatjarà cap a la
sang per expandir-se i envair el cos. Pot creuar els teixits del fetge i del
cervell. Com també perforar, poc a poc, les dents creant càries i sarro, i els
ossos creant osteoporosis. És el que s’anomena permeabilitat amoniacal.
Hi ha molta gent que té
permeabilitat amoniacal juntament amb un fetge mandrós. Un fetge mandrós és degut
al fet que es gras i inactiu. I, entre altres coses, crea permeabilitat
amoniacal. Ja que produeix menys quantitat de bilis i això fa que el cos no
pugui trencar els greixos. Aleshores aquests es dispersen fàcilment pel cos i
pel mateix fetge. Com també contribueix a la putrefacció del menjar en els
intestins, causant, inclús més amoníac. Que continuarà filtrant-se talment un
fantasma, cap a la resta del cos.
El suc d’api reconstrueix
l’equilibri complex de l’estomac i crea HCl. Reforça el sistema digestiu
ajudant a sanar el fetge, el qual augmenta la producció de bilis i disminueix
el restrenyiment i els gasos. També reforça les parets intestinals al disminuir
els nivells de virus i bactèries, fongs i molsa depositada allà.
El suc d’api és una de les
maneres més potents, si no la més potent, de restaurar la salut.
Restaura les nostres
emocions i ajuda a disminuir les pors, el pànic i l’ansietat. Calma i
desbloqueja les pors acumulades, l’ansietat, el nerviosisme, les inseguretats,
el tenir por... de manera que podem millorar la nostra salut emocional, mental
i espiritual.
El suc d’api és alcalí,
ric en enzims, millora els electròlits, repara el fetge, equilibra els nivells
de sucre de la sang, antisèptic, antivirus i antibacterial.
Un dels millors tònics de
tots els temps!
I la millor manera de
prendre’l és en dejú als matins quan ens acabem de llevar i deixar passar uns
20-30 minuts fins esmorzar. Perquè aleshores pot fer bé tota la seva feina. Això sí, cal fer el suc d'un api sencer (els troncs, ja que les fulles quasi no tenen suc i embossen la liqudora o l'extractor de fruits en fred). Si al principi ens costa el seu gust, el podem barrejar fent un suc d'un api sencer + una poma + un cogombre. I al cap d'uns quinze dies anar treient el cogombre i la poma i deixar solament l'api.
Bon profit!
No comments:
Post a Comment